Picap S.L. distribueix tot el seu catàleg mitjançant Actual Records Distribució per tal de fer arribar als seus clients el seu producte d´ una forma ràpida i còmoda.

RAMON SAULÓ-A Antoni Benaiges
(CD) PICAP CA
RAMON SAULÓ-Descobrint camins
(CD) PICAP CA
RAMON SAULÓ-Som així...
(CD) PICAP CA-P
Ramon Saul— Žs fill de Cerdanyola del Valls, on va obrir uns ulls -grossos i considerablement sorpresos, de ben segur- el 12 de febrer de 1954. I fou la vila de Cerdanyola la destinatˆria de la primera can— que va enregistrar vint-i-dos anys mŽs tard, una can— que va fer que molts no ens poguŽssim treure del cap durant molt de temps -amb l'ajuda d'una melodia d'aquelles que fan el niu a les orelles mŽs distretes- all˜ de "Bona nit, / ai, que el meu poble s'ha adormit." Per˜ abans d'arribar a enregistrar un disc, cal trepitjar molts escenaris -o, almenys, aix’ hauria de ser, si volem que un cantant no esdevingui una flor d'un dia, un trist producte de mˆrqueting, cobert de purpurina per fora i ben buit per dins. I en Saul— va comenar ben aviat a enfrontar-se al pœblic. L'any: 1971. El lloc: el teatre sabadellenc La Far‡ndula. El motiu: un festival de Can—, presentat per Salvador Escamilla, on l'artista novell va compartir cartell amb Guillem d'Efak, Pere Tˆpies, Ramon Muntaner, J
oan Isaac i Victor’ (cantant eivissenc que aviat seria un dels fundadors del grup UC). Eren temps dif’cis i, tanmateix, tambŽ eren temps d'il.lusi—... La Can— esquitxava amb colors insospitats les parets grises d'un franquisme agonitzant, per˜ encara ferotge, i Ramon Saul— s'hi va dedicar amb entusiasme, alhora que aprenia els secrets de la seva altra passi—: el disseny grˆfic. I les actuacions d'en Saul— es van anar succeint, sobretot pel Valls. I va arribar un primer guard—: un segon premi aconseguit el 1973 en un concurs a Sabadell. El mateix any, aterrˆ a La Cova del Drac (el recordat local del barcelon’ carrer Tuset on cada any tenia lloc el concurs "Promoci— de Noves Veus"), on, ja acompanyat per un grup instrumental, es va endur el primer premi. Fou aquest triomf el que li permetŽ publicar el seu primer disc per a la companyia CBS l'any 1976 -en un moment en qu l'Escamilla s'havia fet cˆrrec de la producci— en llengua catalana del segell. Es tractava d'un senzill amb dues p
eces: "Bona nit" -ja n'hem parlat abans- i "En un rac— del meu cos", una can— d'amor senzilla, per˜ d'all˜ mŽs atractiva. Ramon Saul— va continuar anant amunt i avall del pa’s, de festival en festival: va actuar a les Sis Hores de Can— de Perpinyˆ, al pr˜leg de les Sis Hores de Canet, al Palau d'Esports de Barcelona, el vam veure a diversos programes televisius, quan el Circuit Catalˆ de TVE encara tenia la seu a Miramar... De vegades actuava tot sol, per˜ sovint comptava amb dos mœsics de gran qualitat: el pianista sabadellenc Joan Bertran i el conegut guitarrista Feliu Gasull. Per˜ el primer disc fou tambŽ el darrer. Tot i que l'Escamilla feia sentir sovint als oients de Radioscope les maquetes d'altres canons que Ramon Saul— anava escrivint ("Un any i mig fora de casa" -agredol record del servei militar-, "Valset"...), el m—n discogrˆfic de la segona meitat dels anys 70 i l'inici dels 80 va comenar a resultar cada cop mŽs problemˆtic per a una Can— catalana que alguns ente
rradors vocacionals s'entestaven a identificar de manera absurda amb una etapa hist˜rica concreta. En Ramon va acabar desant la guitarra i dedicant-se totalment al disseny (i val a dir que algunes esplndides carpetes de discos, com Žs el cas d'Amarga crisi, de Pau Riba, porten la seva signatura). Per˜ la Can— Žs un virus dif’cil d'eliminar de l'organisme... Tres dcades desprŽs, en Ramon, amb un xic mŽs de mig segle a les espatlles (poca cosa, si pensem que el gran Charles Aznavour continua cantant admirablement als seus 84 anys), ha decidit que potser ara Žs un bon moment per a comenar a tancar algunes d'aquelles portes que va obrir en plena joventut. Ha triat sis canons antigues del seu repertori (entre elles, aquell preci—s "Valset" abans esmentat, que fa que alci el vol un nœvol de pardals aix’ que comena a sonar) i n'ha escrit cinc de noves. I ha triat el millor sastre possible a l'hora de fer-los vestits a mida: el guitarrista i compositor Toni Xuclˆ. El resultat, barreja
de l'entusiasme juvenil i de les sedimentacions i noves perspectives que ofereix la maduresa, trapua frescor i sinceritat, i ens fa preguntar-nos qu hauria passat si Ramon Saul— haguŽs decidit lluitar una mica mŽs a contracorrent durant els anys de sequera, quan gent tan vˆlida com Pi de la Serra i Ovidi Montllor van emprendre la seva particular travessia del desert... quantes canons ara perdudes o no escrites haurien vingut a enriquir el nostre patrimoni col.lectiu. Per˜ Žs inœtil plorar per la llet vessada -o, en aquest cas, per la que mai no es va arribar a vessar. L'important Žs que Ramon Saul— torna a escriure a canons i torna a cantar. Ens diu Som aix’ editat aquest cop per la discogrˆfica Picap, i Žs veritat: ell no s'ha resignat a abandonar la mœsica i les paraules, i nosaltres no ens hem resignat a no escoltar la seva veu. Som aix’, ja ho crec, i per molts anys!