Picap S.L. distribueix tot el seu catàleg mitjançant Actual Records Distribució per tal de fer arribar als seus clients el seu producte d´ una forma ràpida i còmoda.

XESCO BOIX-Bon vent!
(CD) PICAP I
XESCO BOIX-La Rueda II
(CD) PICAP I
TONI GIMÉNEZ,XESCO BOIX,ARA VA DE BO,PATAQUETA...-Cantant i Jugant -Les cançons de participació
(CD) PICAP I
XESCO BOIX-Brilla Estel - La flor romanial
(CD) ALS 4 VENTS I
XESCO BOIX-La granota tocada del bolet - Salta miralta
(CD) ALS 4 VENTS I
XESCO BOIX-Sopa de pedres - Ara va de bo. Nero, nero, nas!
(CD) ALS 4 VENTS I
XESCO BOIX-Bon vent i barca nova - Bon vent i que duri
(CD) ALS 4 VENTS I



Francesc "Xesco" Boix Masramon ( 3-2-1946 , 21-7-1984 ).
"Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d'arribar al cor més tencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.
A l'espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d'interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.
Ben aviat se n'adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l'amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n'anà a trobar els seus petits i grans amics.
Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l'esperança en el demà. La mainada l'estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."
( Lluís M. Panyella )
Xesco Boix i Masramon va ser el pioner de l'animació en aquest país. La seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors, per això el seu material continua vigent. Al llarg de la seva vida va gravar 35 discos i cassettes i publicar 10 llibres. A més, va fer més de 6.000 cantades en directe, ajoritàriament per a la mainada. La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L'arma va ser una guitarra, l'eina, les cançons i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.
En Xesco Boix ja de ben petit va rebre tot tipus d'influència. La mare li va ensenyar a tenir interès per la música. Els seu pare, Josep Maria Boix i Selva (1914-1996) va ser un reconegut poeta del nostre país i el 1971 se li otorgà el premi Carles Riba de poesia. Com tants infants de Catalunya va pertànyer al moviment escolta, de mà de Mn. Batlle, el gran impulsor i introductor de l'escoltisme a Catalunya. D'ell en va aprendre un munt de cançons que inclogué en el seu repertori habitual.
Amb 17 anys marxà a estudiar els Estats Units. Aquest fet li canvià la vida. Allà va sentir per primera vegada parlar de Bob Dylan, Joan Baez i Peter, Paul & Mary. Allà va aprendre els primers acords de guitarra. I allà va conèixer l'obra de Pete Seeger, una de les persones a qui més va admirar i a qui mirà d'emmirallar-se.
Tornant dels Estats Units, i amb 18 anys, inicià els estudis de Pedagogia. En aquell moment la societat catalana començava a mobilitzar-se. Apareix la Nova Cançó i Els Setze Jutges.
"Mitjançant aquell disc vaig descobrir Pete Seeger. I qui era aquell jove alat que no s'apuntava al seu somni? I el seu somni era lluitar durament per tal de convertir aquest infern en un paradís. La guitarra i les cançons eren les armes. I jo m'hi vaig apuntar".
Amb La Nova Cançó i els Setze Jutges el país es començà a moure. En Xesco tenia clar el que volia i va veure clar que aquest marc no responia a les seves expectatives: "... ens semblava un moviment poc viu i encarcarat. Nosaltres estàvem a favor de la participació."
Aleshores va conèixer a tot un munt de gent que encara es belluguen : Pau Riba, Àngel Fàbregues, Jaume Sisa, Jaume Arnella, Jordi Pujol, els germans Casajoana, els germans Batiste, la M. del Mar Bonet...
El Grup de Folk pretenia retornar a la cançó popular i fer participar activament a l'auditori. A diferència dels Setze Jutges, que s'influenciaven per la cançó francesa, el Grup de Folk pretenia recuperar la cançó catalana i deixar-se influenciar pel folk nord-americà, en aquells moments en efervescència amb en Pete Seeger, Bob Dylan, Joan Baez, PP&M... al capdavant.
El Festival de Folk es celebrà el 23 de Maig del 1968. El Grup de Folk aplegà al Parc de la Ciutadella entre 6.000 i 10.000 persones, en una macroactuació que durà 9 hores i on es cantaren més de 200 cançons en un ambient excepcional. En Xesco recorda: " Tots el que hi vam participar teníem el convenciment que amb la nostra tasca podíem canviar les coses, tots nosaltres érem plens de sentiments revolucionaris, d'ànsies de llibertat...sota la mirada dels grisos de sempre, que ho veien i no s'ho acabaven de creure...era com una sola veu escampant un bon grapat de cançons...allí es creà un oasi de llibertat. Aquell dia crèiem que tot era posible".
S'han reeditat en un sol CD els dos Concerts de Folk que estaven editats en cassette. Si els feu vostres -molt recomanable- hi trobareu tot un munt de cançons que llavors era el primer cop que es sentien.
El Grup de Folk va durar dos anys. Van encetar un camí i van deixar petjada. Cadascú va concretar més la seva tasca i les seves inquietuts, necesàriament per camins diferents. La del Xesco fou la mainada.
"La meva finalitat és la d'arribar a ser un flautista d'Hamelin que pogués enllaminar els infants per tal de canviar les coses, perquè penseu que les coses es poden arreglar començant per la base, és a dir, la mainada."
Fou a la mili quan va decidir que la seva nova trajectòria la dedicaria als infants. En tornant-ne, l'any 1971, va contactar amb en Jordi Roure, antic membre del Grup de Folk, el qual també tenia interès a treballar amb els infants. Van formar els Ara va de bo. Els Ara va de bo foren el primer grup d'animació infantil i els primers que es dedicaren exclusivament a la canalla. Encara ara aquells primers discs, ara reeditats de dos en dos en CD, o els dos CD recopilatoris dels 25 anys, -feu-los vostres- tenen una frescor i una vigència comparables a la dels discs dels Beatles. En Xesco va estar-hi tres anys, després dels quals se'n desvinculà progressivament. Els Ara va de bo continuaren la seva tasca i per ells han passat un munt de molt bons músics, molts d'ells vinculats ara al món de la música tradicional.
En Xesco, durant aquesta etapa de la seva vida fou, com el Jaume Arnella, el Jordi Fàbregas o l'Artur Blasco, un il.luminat en l'aspecte de que calia recopilar tot un folcklore que encara subsistia a les zones rurals de Catalunya i on una generació, que haviat desapareixeria, n'era la dipositària. "Aviat vaig entendre que teníem prou cançons i melodies a Catalunya per no haver de convertir el Kumbaià en l'himne del Grup de Folk". La seva entrada al col.lectiu El Sac, l'any 1973, va ser fruit d'aquesta inquietud.
D'aquesta etapa també en són els viatge i les cantades als metros de moltes ciutats del món (Nova York, París, Estocolm...). Tot tornant deixideix cantar vora la gent i, de manera informal, organitza cantades a la Plaça del Pi que esdevenen molt populars a l'època.